El Blog de l'Anna

“Fill” és un ésser que Déu ens va deixar per fer un curs intensiu de com estimar a algú més que a nosaltres mateixos, de com canviar els nostres pitjors defectes per donar-los els millors exemples i de nosaltres aprenguin a tenir coratge. Si, això es ser mare o pare, és el millor acte de…

LA MONA Amb cor de pa de pessic, amb gust suau com de caramel, quan li dones queixalada, sembla que masteguis el cel. Coronada amb un gran ou, amb pollets i una gallina. Vestida de xocolata és llaminadura fina. Visca la Mona de Pasqua ! aquest pastis tant preuat, que agrada a grans i petits…

Era molt petit encara quan amb goig la meva mare una Palma em va comprar; i, afanyosa i satisfeta, agafat de la maneta entre altre mainadeta, a l’esglesia em va portar. Vaig aixecar-la lleugera entre aquella primavera de llorers i rams florits; després la mare em contava, mentre al balcó la lligava, que a les…

“L’aire passa de puntetes sobre el cor fresc del jardí. La tarda és daurada i dolça. Quina pau entre les roses! Quina quietut en mi. Joana Raspall

En aquest món la vida és un pas, l’amor un miratge, però l’amistat és un fil d’or que només el trenca la mort. L’infància s’en va, la joventut la segueix, la vellesa la substitueix, la mort la recull. La flor més bonica es panseix i perd la seva bellesa, però una amistat lleial dura per…

Avui, Dia Internacional de la DONA, 8 Març 2024 Aprofitant aquest dia, desitjo publicar un poema que va escriure “Berta Rosell” la més jove dels meus nets/netes. El va escriure fa alguns anys. EL DIARI DELS SOMNIS Allò d’allà és el meu diari allà dins escric els meus anhels. No vull ni un gos ni…

Matinal Un raig de llum somorta, trucà mandrós a una barrada porta. I el vailet que dormia, contestà des del fons de l’establia: “Qui hi ha?” -Un dia plè de sol que vol entrar- “Les cabres tenen són; és massa d’hora; deixa; que l”herba acabi de florir; ho sents? Queda’t a fora. T’ho diu el…

Que Déu em concedeixi la serenitat per acceptar les coses que no puc canviar, el coratge per canviar les que si puc i la saviesa per apreciar la diferencia

Una vella nas de ganxoporta al cap un mocadorun cabàs ple de verdures,un rosari i un sarró. Duu posada una faldillade negre i marró lluentsd’on surten set potes fosquesamb sabates diferents. Cada setmana amb paciència,i amb tisora de bon tall,pota darrera pota …li caurà faldilla avall! I aviat vindrà pasquai la mona menjaremho sentim, vella…

Avui la mimosa altiva se m’ha posat al davant tota plena d’arracades i penjolls i fils daurats. Sha fet una minyonassa que no ho hauria dit mai: tab xica que la plantarem i tan prima, d’un sol any… Ara fins m’ha fet respecte amb aquesta majestat que fa anar les arracades, vanitosa, ençà i enllà…