El Blog de l'Anna

Quan em llevo cada matí em pregunto… ¿Qre fare avui amb la meva vida? I és la mateixa habitació que em dona la resposta. El sostre em diu: Avui pots arribar molt amunt. La finestra em diu: observa, mira, i gaudeig quan de bonic és l’univers, el món i tot el que t’envolta. El rellotge…

El passat dilluns 16/10/2023 La Gelia ens ha deixat. Ha suigut molt ràpit, sense avisar, ni temps de despedir-nos. Un desafortunat accident ens ha dexat sense Gelia “En un lloic llunyà, més enllà del bé i del mal, hi ha un jardi. Ens trobarem allà”

En aquest moment de la meva vida, no vui gairebé res. Tan sols la tendresa d’un amor i la companyia dels meus bons amics. Unes quantes riallres i unes paraules d’afecte abans d’anar a dormir. El dolç record de les persones que ens han deixat. Un parell d’arbres a l’altre costat del finestral i un…

Platja Sant Sebastià “La Torreta” 13 hores. Mar tranquil, Les onades van i venen madrosament del mar a la platja. Ningú bananyant-se, cap barqueta, cap vaixell. Només l’aigua. El cel blau, blavissim. Ni un sol núvol, com si l’haguessin escombrat, el sol que ho cobreix tot. Que bonic, quina pau. S’hi està bé. Molt be.…

“Us anuncio una gran joia” Penjat en les estrelles ja pressentiem aquella nit el misteri. Tot el món estava embaumat de pessebre. Pels rierols l’aigua en caure feia una remor flonja semblant a l’inci d’una pregaria colectiva. Tota la naturalesa esperava, i ara s’aguntava el respir. Havia ja vist tanta bellugadissa d’àngels baixant a la…

És temps de tardor, temps de placidesa, bonança i tendresa, pau i serenor

Quan la Bellesa es desperta, obre les portes del dia. Quan la Bellesa s’adorm, encén els estels al cel. Quan la Bellesa passa, els nuvols ho saben, i, vestits d’or i de porpra, la segueuixen magestuosos via enllà, fins al carro de l’aurora… Quan la Bellesa s’atura, brota tot un camp de flors, la poesia…

Quan la Bellesa es desperta, obre les portes del dia. Quan la Bellesa s’adorm encén els estels al cel. Quan la Bellesa passa, els núvols ho saben, i, vestits d’or i de porpra, la segueixen magestuosos via enllá, fins el carro de l’aurora… Quan la Bellesa s’atura, brota tot un camp de flors, la poesia…

Déu va voler que fossis sempre jove Déu va voler que fossis sempre bona, t’arrabassà de la maldat dels homes, i et deslliurà per sempre de tristor. Avui que vius una vida nova, avui que vius una altre dimenció, amb cos d’esperit on la utopia humana te la seva total realització, potser plorar-te és egoisme…

La vida és com un viatge, no es tracta d’una carrera, no has d’arribar la primera; gaudeix bé del paratge. Si dus un bon equipatge estaràs ben preparat. Mira qui hi ha al teu costat; t;ambé fa la travessia; ajuda’l i qualque dia també seràs ajudat. -Miquel Campaner