El Blog de l'Anna

16 octubre 2023 – 16 octubre 2024 Vas marxar jove i amb les butxaques plenes de futur. Ha passat un any. I ha passat volant. És el temps que corre o som nosaltres que el fem anar ràpid? Érem a primers d’octubre i moltes pastisseries ja mostraven els seus panellets. “Quan arribi el dia de…

Llegir contingut aquí: https://annamanich.gabirosell.com/2024/09/23/el-gabi-10-juliol-2024/

A Sitges tenim un cel i un mar. Avui el mar està com poques vegades l’he vist. “Com una bassa d’oli”. Sembla que s’hi podria caminar per sobre. Quina preciositat i quina quietut, Poques vegades l’he vist com avui. He sortit una estona aquest mati; m’ha agradat i per aixo t’ho explico. Que trista sera…

No tothom arriba <als 90 anys per poder fer aquestes reflexions. Aprofitem el regal que en fa la Sra. Brett amb les seves lliçons. ( Per celebrar l’arribada a la meva avançada edat vaig escriure unes lliçons que m’ha ensenyat la vida.) -La vida no és justa però tot i aixì és bona. -La vida…

Quan ja tenim més passat que futur… Cal prendre decisions valentes i encertades. En Jaume i jo ens hem fet grans, molt grans, massa grans. Estem molt vulnerables, molt febles, quan no cau un, cau l’altre, el dia té moltes hores i una ajuda de tres hores al mati no ens soluciona el problema. La…

Ja és tradició de fa bastants anys, que per la revetlla de Sant Joan, el Gabi i la Ingrid venen a sopar, i després encenem uns quants coets que porta el Gabi. El Jan era molt petit i tenia molta por dels coets. Com que a la Ingrid tampoc li agradaven, es quedaven temps enrere…

Avui m’han donat una gran alegria. Ha sigut l’Andreu Veà. Un bon amic que vam conèixer al poc temps de viure a Sitges. Company de curs del Raül; fill d’una bona família, amb un nivell cultural força elevat. El Gabi (com tots els altres) va anar a l’Escola Pia, a Sitges; El Gabi no ha…

En aquest moment de la meva vida, no vull gairebé res. Tant sols la tendresa d’un amor i la companyia dels meus bona amics. Un res quantes rialles i unes paraules d’afecte abans d’anar a dormir. El dolç record de les persones que ens han deixat. Un parell d’arbres a l’altre costat del finestral i…

Poques hores abans de morir -nosaltres no ho sabíem-, el vespre va ser suau, serè, plàcid. En acabar de sopar, vam contemplar la Lluna, la mitja Lluna creixent, brillant, alta, captivadora, enllà del jardí i sobre la silueta dels hotels. “Apaga el llum i la veurem millor. La vull mirar bé: és la meva última Lluna; la Lluna…

Celebració d’una fugida Una part de mi s’en va en un cotxe blanc -adrenalina viva, audàcia bregadora- deixant burlada la repugnant contumàcia prevaricadora d’inventors fraudulents de delictes delirants per esplaiar la seva rancúnia represora. Una part de mi s’enva en un cotxe blanc -llibertat poetica, frescor reparadora!-, amb temor i tensió perbalgún entrebanc que trunqui…