El Blog de l'Anna

Platja Sant Sebastià “La Torreta” 13 hores. Mar tranquil, Les onades van i venen madrosament del mar a la platja. Ningú bananyant-se, cap barqueta, cap vaixell. Només l’aigua. El cel blau, blavissim. Ni un sol núvol, com si l’haguessin escombrat, el sol que ho cobreix tot. Que bonic, quina pau. S’hi està bé. Molt be.…

“Us anuncio una gran joia” Penjat en les estrelles ja pressentiem aquella nit el misteri. Tot el món estava embaumat de pessebre. Pels rierols l’aigua en caure feia una remor flonja semblant a l’inci d’una pregaria colectiva. Tota la naturalesa esperava, i ara s’aguntava el respir. Havia ja vist tanta bellugadissa d’àngels baixant a la…

És temps de tardor, temps de placidesa, bonança i tendresa, pau i serenor

Quan la Bellesa es desperta, obre les portes del dia. Quan la Bellesa s’adorm, encén els estels al cel. Quan la Bellesa passa, els nuvols ho saben, i, vestits d’or i de porpra, la segueuixen magestuosos via enllà, fins al carro de l’aurora… Quan la Bellesa s’atura, brota tot un camp de flors, la poesia…

Quan la Bellesa es desperta, obre les portes del dia. Quan la Bellesa s’adorm encén els estels al cel. Quan la Bellesa passa, els núvols ho saben, i, vestits d’or i de porpra, la segueixen magestuosos via enllá, fins el carro de l’aurora… Quan la Bellesa s’atura, brota tot un camp de flors, la poesia…

Déu va voler que fossis sempre jove Déu va voler que fossis sempre bona, t’arrabassà de la maldat dels homes, i et deslliurà per sempre de tristor. Avui que vius una vida nova, avui que vius una altre dimenció, amb cos d’esperit on la utopia humana te la seva total realització, potser plorar-te és egoisme…

La vida és com un viatge, no es tracta d’una carrera, no has d’arribar la primera; gaudeix bé del paratge. Si dus un bon equipatge estaràs ben preparat. Mira qui hi ha al teu costat; t;ambé fa la travessia; ajuda’l i qualque dia també seràs ajudat. -Miquel Campaner

En el jardí de la vida, el prat més verd és la solidaritat. L’aigua més pura, la sinceritat. La flor més bonica, l’amistst.

Si el món fps escrit escrit amb llapis, podríia esborrar la lletra que vol ferir; podría esborrar mentides que no cal dir; n’esborraría l’enveja que porta mals; n’esborraría grandeses de mèrit fals… Però es escrit amb tinta de mal color: el color brut de la guerra i del dolor. Qui voldría escriure un nou món…