Molt petit seria encara

Quant amb goig la meva mare

Una palma em va comprar ;

I, afanyosa i satisfeta,

Agafat de la maneta,

Entre l’altre mainadera,

a l’església em va portar

Vaig aixecar-la lleugera

Entre aquella primavera

De llorer i rams florits;

Després la mare em contava,

Mentre al balcó la lligava,

Que a les bruixes espantava,

Amb els seus grills beneïts.

Aquella palma estimada

Les pluges l’han destrossada;

Ja no en queda ni el record:

La meva mare amorosa

Que va lligar-la gelosa,

També al somni etern reposa :

Pobre mare! També ha mort.

Per això quant veig una mare que acompanya

Amb la palma  el seu fillet,

Me’n recordo d’aquell dia

De la palma que tenia

De la mare que em volia

Quant jo era petitet

Autor: Àngel Guimerà