16 Agost 2025-08-25

El passat Nadal el Miki i la IS ens van donar “LA GRAN NOTICIA” La Isabel està embarassada. Va ser una alegria. immensa, Pero ho vam veure lluny. Molt lluny. El temps passa de pressa; segons les previsions el nadó tenia d’arribar a primers de setembre. Si, si, ..Que t’ho creguis. El que mana és el de dins, no pas els de fora. El 15 d’agost el nano va dir que ja en tenia prou de foscor i volia veure el món on tindria de viure.

La IS m’ho va comunicar el dia 16 al matí. A primera hora “Mama l’Aran ja ha nascut, estic al hospital”. Ondia, ondia, ondia,
“No ho he dit encara a ningu. –Tu ets la primera- ara ja ho anire comunican a tothom. Gràcies IS Nineta meva. Quin honor!-

Vaig respectar la atenció i no vaig dir res a la familia ni fills, que sigui ella qui destapi la caixa dels trons.

La noticia es va extendre com una taca d’oli.

Quin enrenou !!!!!! Quin rebombori !!!!!! Amb raó deia la meva l’avia paterna

“Com mes petita és l’anou… més enrenou“

Han començat a circular pel mobil fotos del’Aran com si fos un actor de cine o un jugador del Barça Marededeu Senyor.

Com que la IS ja truca als germans i als cosins; i a la Residència de feina en tenim molt poca, m’he dedicat a trucar a les meves amigues que en tinc una bona colla.

El part natural, amb pentotal per els dos ultims esforços, que son els més dolorosos i ella vestava molt cansada.

Han sorgit alguns petits problemes que sortosament es van solucionant satisfactòriament.

Al fer-me gran, noto que m’he tornat més sensible; tot m’afecta molt més. A la Gelia la tinc sempre present; va ser la primera neta, la que ens va fer avis, i això va ser molt important.

Dençà que ha nascut l’Aran, la Gelia s’em fa molt més present i tinc algunes ploreres, en silenci, com solem plorar les dones.

No és que em faci vergonya, plorar; però en moments tant íntims necessito plorar sola i en silenci.

El passat diumenge dia 17 va venir l’Oriol a veuren’s, vaig sortir amb ell, amb la moto i vem anar al passeig al Kansas, a fer un café, és un lloc que m’agrada, es veu el mar, és de fàcil accés, i s’hi està bé. A l’Oriol també li agrada perque de petit anava a entrenar a la piscina que hi ha al costat del Kansas. Li vaig comentar això de les ploreres i em va fer saver que a ell també li passa. Qualsevol festa o celebració familiar la Gelia s’ens fa present.

L’Oriol és molt sensble, sempre ho ha sigut. Tots els fills ho són i m’agrada que que ho siguin

La vida segueix Oriol…

Tenir un fill és una experiència molt bonica;

Tot l’embaràs, sentir que una nova vida creix dins teu. “El Miracle de la Vida”. Desprès la lactancia, donar el pit, crea un vincle entre mare i fill molt gran, important, i molt bonic; inexplicable, s’ha de viure.

Bé i ara que creixi, que visqui, i és faci gran…

L’Aran és monissim. Un fill de la IS, no m’en sé avenir

Tenir un fill és una experiència meravellosa, tot l’embaràs, el part la lactància, en fi molt, molt bonic. És una cosa que no es pot explicar, s’ha de viure.

És com una planta es posa una llavor en un hivernacle i creix, fins que la llavor és prou gran i surt, és el naixement I a partir d’aqui a creixer i fer-se gran…

EL MIRACLE DE LA VIDA