Les persones que hem nascut en un poble, ciutat arran de mar, el mar ens és molt familiar. Però hi ha gent que ha nascut i ha viscut a muntanya o en pobles, ciutats interiors i no han tingut ocasió de veure el mar. Per aquestes persones el mar, és un misteri i un gran desig. D’on és el mar?
De petits pensàvem que el mar començava a l’Agulla del castell i acabava a la Cova de Cap Gros. Un tros de mar no gaire gran, però a nosaltres ens semblava tot un món: De cada roca en fèiem una illa; de cada platja, continent; de tota la badia, un univers sencer. Era un paradís i en coneixíem cada pam, cada racó i cada sortint que servis tirar-se de cap i capbussar-se en uns fons marins que també ens sabíem de memòria.
Una aproximació sentimental al Mediterrani, als grans plaers de la vida, i una invitació a observar i descobrir les històries i els llocs i les persones que l’habiten.
Recordo que de menuda anàvem a passar els estius a Benimarfull. Els avis materns eren d’allà; els avis ja no hi eren però hi havia la casa, i amb la tieta Mercedes, hi passàvem els mesos d’estiu. Era la dècada dels 50 (1950123…) els seus habitants majoritàriament
Una resposta a “EL MAR”
Preciós, m’encanta