16 octubre 2023 – 16 octubre 2024

Vas marxar jove i amb les butxaques plenes de futur.

Ha passat un any. I ha passat volant. És el temps que corre o som nosaltres que el fem anar ràpid? Érem a primers d’octubre i moltes pastisseries ja mostraven els seus panellets. “Quan arribi el dia de Tots Sants ja estarem tips de panellets; no et sembla?

Ha passat un any i sembla com si fos ahir. No em vull posar sentimental. La vida és un anar avançant contínuament.

Quan jo era petita teníem uns rellotges que nomes servien per indicar l’hora, (per això serveixen els rellotges???) i se’ls havia de donar corda perquè funcionessin.

Ara ho penso i se’m fa estrany; una altre particularitat que tenien els rellotges d’aquell temps és que no podien anar enrere, segons explicaven els meus pares quan amb molta paciència m’ensenyaven el seu funcionament.

“Els rellotges, sempre en davant perquè si van en darrera s’espatllen”

La vida no és que s’espatlli si mirem el passat, però,.. és més recomanable mirar en davant.

El passat diumenge 13 octubre, a petició de l’Oriol i la Núria ens vam reunir tots, pares fills i nets a casa de la Núria per dinar tots junts, per parlar, comentar i perquè no dir-ho també per recordar.

L’Oriol ens va comentar que feia uns dies fent neteja de papers i altres coses que ni sabem perquè les guardem, va trobar una carta del dia del Pare del 2019, que la Gelia li havia enviat. L’Oriol ni la recordava i va estar molt content, va voler compartir la treballa amb la família més propera. Després de dinar la Isabel ens la va llegir, (l’Oriol no va poder) La carta anava acompanyada d’una foto de la Gelia i la Isabel, molt joves i maques les dues.

Una carta molt bonica, tendra i plena d’amor. Com deia la mateixa Gelia “no tinc diners però t’estimo molt”. Em va tocar el cor.

Gràcies Gelia no et veiem però et sentim a prop

Una molt gran ABRAÇADA

,