A Sitges tenim un cel i un mar. Avui el mar està com poques vegades l’he vist. “Com una bassa d’oli”. Sembla que s’hi podria caminar per sobre. Quina preciositat

i quina quietut, Poques vegades l’he vist com avui. He sortit una estona aquest mati; m’ha agradat i per aixo t’ho explico.

Que trista sera la vida si no poguessim compartir les nostres alegries, ilusions, angoixes, tristeses.

Hi ha alguns petits vaixells que es gronxen suaument damunt les quietes aigues d’aquest mar, d’avui.

Bé, només això, compartir amb qui ho llegeixi, la satisfacció de veure aquest mar tant sorprenenment tranquil