Avui com molts dies he sortit amb en Jaume. Hem anat a fer un café al la Masovera C/. Perellades. Al sortir ell volia fer alguns encarrecs, i jo he anat a llegir. Ara vaig a la Torreta; un espai que hi ha a la platja St. Sebastià davant de l’Edifici Miramar. Un lloc tranquil, amb poca gent (sobre tot els dies entre setmana). Domino un gran mar i el Port d’Aiuguadolç al fons. És bonic i m’agrada; m’assec en un banc entre sol i ombra, un ventet suau m’amorogeix les galtes, em poso a llegir; tot d’una algú em parla. Un jove estranger.

Em pregunta si parlo anglès. No, francès, Però ell francès, no.

Amb un espanyol molt precari, em pregunta si em pot fer una foto. Una foto? a mi?. Pregunto ” Que ets fotògraf? o periodista?” – No, soc turista i m’agradaria fer-te una foto llegint. Per mi cap problema. El noi amb un simpàtic somriure Ok. Treu una càmera bastant maca de la seva bossa, s’asseu davant meu i es disposa a fer la foto. Jo el mirava, però ell diu, -si-us-plau llegint- ;em poso a llegir. Fa la foto o les fotos, em sembla que n’ha fet més d’una, molt somrient s’acosta i me l’ensenya. Jo també li somric; li demano si me la pot enviar al watssap, no m’ha entés; llavors trec el mòbil, em demana que l’obri i em fa la foto amb la mateixa postura que l’ha fet ell

Li pregunto de quin país és “De la Republica Checa”

Li pregunto si li agrada Sitges, diu: “si, muy hermoso y Barcelona trambién”

Ens despedim, ell segueix el seu camí i jo me’n vaig cap a casa que ja va sent hora de dinar

Anna Maria