Hola Gelia:

Encara que no ens veiem gaire, si et recordo molt i penso amb tu. Igual que amb tots els fills i el altres nets; però tu vas ser la primera, i això et fa un xic especial, vas ser la que va obrir el camí de una nova gegeneració.

Per l’Oriol vaig tenint noticies teves, poquetes, però alguna cosa m’arriba.

Jo presumeixo de tenir memòria, estic alerta de tots els sants, aiversaris i aconteixements familiars, però també veig que em faig gran i tinc alguns “lapsus”. Aquest any m’he oblidat del teu aniversari: sort que el passat dissabte va vindre l’Oriol a dinar i m’ho va recordar; em sap molt de greu i et demano disculpes.

Per això aquestes lletres

. No et dic que no tornarà a passar, però procuraré estar més alerta.

Així doncs Gelia amb uns dies de retard i en nom meu i del avi Jaume et desitjem:

 

M O L T E S   F E L I C I T A T S

 

Que vindràs a dinar per Nadal?

 

T’envio una poesia que em va ensenyar el meu pare quan jo era encara bastant petita, desitjo que t’agradi:

el que no recordo és el nom de l’autor.

 

Aquest aniversari te un plus afegit als aniversaris que vas complin anualment.

30 Anys Gelia, ja tens la responsabilitat del ” 3 davant;”

fa esgarrifar una mica, però per això hem nascut i hem vingut en aquest món per creixer, fer-nos grans i aprendre moltes coses.

Ens va dir l’Oriol que encara no t’han donat l’alta de la trencada de braç, no ens ho pensavem pas que fos tant gros. Desitjo et recuperis abiat i puguis tornar a la normalitat de cada dia.

Rep tot l’amor de uns avis que t’estimen molt