Salten i salten els instants,
espurneig de vida,
salten i salten esclats del present,
i ens agafen les mans perquè saltem junt amb ells.
Com infants d’ulls molt oberts
donem-los cabuda en el nostre present.
Que no s’esfumi per a nosaltres
aquesta estranya dimensió
que es fa tot desfent-se.

Del llibre del Caputxi Jordi Llimona