Maig 22 / 2024 Quan em vaig comprar l’escooter, no recordo si ja portava piles o les vam comprar nosaltres, però el cas és que em van anar molt bé. Anava fins a Terramar, m’asseia en un banc, llegia una estona tot contemplant el mar; una autèntica delícia. Però tot comença i tot acaba. Al cap de dos anys les bateries van dir: “Aquí em quedo” i van deixar de funcionar. El Gabi en va comprar unes per internet. Res a veure amb les primeres; anava fins al Cap de la Vila i ja anava amb reserva. Això no pot ser. El Raül va preguntar a una botiga de Castelldefels que venen scooters i recanvis i en va comprar unes altres. Li van dir que per una persona gran aquelles eren suficients. Igual que les anteriors. Clar els joves no han sigut mai grans, pensen que els “vells/velles” sortim per anar a buscar el pa i ja en tenim prou. Doncs NO.!!! Les persones grans al no tenir “obligacions”, tenim una vida LLIURE podem fer el que ens vingui de gust. Que s’han cregut. Ja seran grans algun dia i potser llavors ho entendran.

En Jaume va parlar amb una noia coneguda, ex veïna del carrer Garraf que va amb cadira de rodes, té un gos, i una scooter i un cotxe; està en edat laboral, els matins treballa a Barcelona; va dir que compres bateries mes potents. La IS i el Miki van estar buscant bateries per internet i n’hi ha de diferents potències. A carai, això jo no ho sabia. No recordo qui va ser però passat uns dies van arribar a casa dues bateries que el Raül va col·locar, i… carai quina diferencia, quina tranquil·litat, això és una altre cosa, entro, surto, vaig amunt, avall, i les bateries aguanten d’allò més be. Ja fa dies que les tinc. Aprofitant que ahir era Santa Rita “abogada dels impossibles” vaig fer el cop de cap. Vaig anar fins a Terramar, Quina passada !!! em vaig asseure en un banc, vaig llegir una bona estona, vaig contemplar el mar, aquest mar preciós que tenim a Sitges, i vaig tornar cap a casa, feliç, contenta, satisfeta… Nomes havia gastat una boleta verda de les cinc que te, després segueixen les tres boletes vermelles de la reserva. Tot costa, però amb ganes i fills tot s’aconsegueix. VISCA!!!!!