El dia 2 d’abril en vaig complir 84. Dos numeros que es diuen molt ràpit, però que han sigut llargs de passar. Tota una vida, amb molts records,

alegries, tristeses, històries. Quantes coses Déu meu !!! Impossible d’imaginar ( abans de que passin ), un cop passades ,,, agradables de recordar.

El dissapte 13 abril, els fills van muntar una calçotada a casa per celbrar-ho tots junts. Una gran Festa !!! ni el millor restaurant de la comarca.

Aquesta ha sigut la darrera calçotada de la temporada, passat el març els calçots ja van de baixa.

Els fills es van cuidar de tot, un aperitiu, calçots, carn,

botifarres… fins un delicios pastis de tiramissu… Una gran festa. Van venir quasi tots, Oriol i Nuria, Raül, Laia I Nurieta, Gabi, Ingrid, Jan I Berta, Is. Va faltar,

la Nut que tenia d’estudiar i es va quedar a Mollerussa i el Miki que tampoc va vindre.

Va ser boniic, molt bonic; els calçots a la terrassa i la resta al menjador. Veure la taula parada amb tots ells asseguts al voltant, parlant amistosanent,

rient contents … És una gran satisfacció. El millor régal del món. Tot i que la felicitat no sempre és perfecta. En moments com aquest és quan

més noto el gran buit que ens ha deixat ha deixat la Gelia.

No ens visitava gaire, però sabiem que hi era, teniem boina relació; quan va acabar el primer curs de teatre que estaba estudiant va tenir el detall dènviar-me

les notes, que cal dir eren bones. Vaig agraïr molt la confiança que em va tenir. A vegades ens telefonavem, parlavem.

El dinar va anar molt bé. Al moment del brindis l’Oriol va dir: “Per la Gelia” ningú va dir res, però em va agradar que tingués aquest pensament.

Penso molt amb l’Oriol, ha de ser molt dur per ell, seguir vivint sense la seva única filla. Sort que no està sol, te la Nuria i les seves dues filles que els donen alegries i

potser alguna preocupació… Però tot ajuda a viure.

Em va agradar molt que vingués la Nurieta, la filla de la Laia. És una neta més.

I be un altre dia passat. Una altre història en el llibre de la meva vida

Soc l’esposa, mare, sogra, avia … i os estimo molt a tots.

Anna-Maria

Soc l’esposa, mare, soigra, avia… que ois estima molt a toits

Anna-Maria

El dinar va anar molt bé, Al moment sel brindis l’Oriol va dir: “Per la Gèlia”, ningú va dir res, però em va agradar que tingués aquest pensament.

Penso molt amb l’Oriol, ha de ser molt dur per ell, seguir vivint sense la seva única filla. Sort que no està sol, té la Nuria i les seves dues filles

que el els donen alegries, alguna preocupació… i tot ajuda a viure. Em va agradar molt que vingués la Nurieta, la filla de la Laia. És ua neta més.

I bé un altre dia passat. Una altre història en el llibre de la meva vida.

Soc la mare, l’avia, l’esposa, la sogra… que us estima molt a tots.