Avui he tingut una gran alegria:

Esperança Almirall, una senyora que viu a Sitges. Ens vem coneixer en un club de lectura. Te una germana que viu a Barcelona, Vinyet Almirall i està casada amb un senyor que és Diaca. Tenen un pis a Sitges on hi passaven l’estiu. El Diaca ajudava a l’esglesia. (Ara ja no, l’home s’ha fet gran i ja no pot ajudar. ) La Vinyet és molt

amiga de M. Pilar Pons, que viu a Barcelona. La Pilar fa teatre amateur i tambe fa figuracions, que és a on la vaig coneixer. La Pilar i jo vem simpatitzar i hem coincidiutben alguns rodatges. Una vegada vaig anar a veure una oibra d’ella a Barcelona. Em va agradar. Ara ja no puc anar en lloc degut al meu ictus i les seves

sequeles que cada dia són més. Amb la Pilar (dença del covi) ens diem cada dia “Bon Dia i Bona Nit”. Tot i que no parlem gaire, aquest petitc contacte, mante viva la nostra amistat i m’agrada. Avui que l’Esperança em parlés de la Pilar i de la Vinyet, m’ha fet una gran ilusió.

Sembla estrany com un petit detall com aquest, que una persona coneguda hem porti noticies d’una altre persona també coneguda i estimada m’ha donat una gran felcitat.

I és que per ser feliç no és necessita pas gran cosa. Una mica de bona voluntat i ganes. GRÀCIES VIDA, GRÁCIES CASUALITAT

12 Gener 2024