En aquest moment de la meva vida, no vui gairebé res. Tan sols la tendresa d’un amor i la companyia dels meus bons amics.

Unes quantes riallres i unes paraules d’afecte abans d’anar a dormir. El dolç record de les persones que ens han deixat. Un

parell d’arbres a l’altre costat del finestral i un trosset de cel per veure la claror i la nit.El més bonic dels poemes i una bella

sinfonia. Per la resta podría menjar patates bullides i dormir a terra mentre tingues la consiencia tranquila. També

vui, això si, mantenir la llibertat i l’esperit critic, pel que pagaría gustosament el que calgui. Desitjo tota la serenitat

per suportar el dolor i tota l’alegria per gaudir d’allò que és bo. Un instant de bellesa al dia. Enyorar als que se’n

hagin d’anar, per haver tingut la sort de tenir-los a prop meu. No deixar de sorprendre’m per res. Seguir plorant

per cada cosa que valgui la pena, i no queixar-me per cap tonteria.

I el dia que hagi de marxar, un grapadet de persones pensin que ha valgut la pena que jo

passes per aquest món. Tant sols això.

-Àngels Carrasco-