Quan la Bellesa es desperta, obre les portes del dia.

Quan la Bellesa s’adorm encén els estels al cel.

Quan la Bellesa passa, els núvols ho saben,

i, vestits d’or i de porpra, la segueixen magestuosos via enllá,

fins el carro de l’aurora…

Quan la Bellesa s’atura, brota tot un camp de flors,

la poesia es desvetlla i canta cants de ventura.

Quan la Bellesa somnia,

somnien tots els poetes.

Quan la Bellesa plora,

tremoles totes les ànimes.

Quan la Bellesa resa, calla l’home, calla el vent,

callen les veus de la selva i s’entreobren

els finestrals de la gloria i s’agenollen els àngels.