Ens permet observar l’infinit durant les nits estrellades, i enfocar algun estel, algun somni, alguna il·lusió …

Ens permet mirar fora, copsar el que està passat, donar gràcies per tot alló que es bo, que veiem, i també per allò dolent, ja que ens permetrà, a la llarga millorar i ens farà crèixer.

Però si agafem el telescopi i el girem, i hi mirem al revés, ens permet observar el més íntim de nosltres mateixos.

Ens permet mirar el nostre cor, copsar el que està sentitnt, donar gràcies per tot alló que estimem, i per tot alló que rebem.

Però tant si mirem per un costat, com si mirem per un altre costat, podrem copsar quelcom d’important … la teva resència, el teu amor,

gràcies deu pel telecopi

– desconec l’autor –