Quan la Isabel Isabel va acabar l’institut, va necessitar Déu i ajuda decidir que volia estudiar. És va agafar un any sabàtic. Va aprendre a tocar la guitarra, va estudiar anglès va treballar una botiga del C/. Sant Pau que venien samarretes.

Un dia la IS em va dir: “Mama, ja sé que vull estudiar”. -Parla filla, soc tot orelles- “Salut Ambiental”. Fantàstic. Vaig trucar al departament d’ensenyament de la Generalitat per preguntar a on podia estudiar aquesta especialitat i em van dir, en un Institut de Nou Barris. Doncs cap allà falta gent, per matricular la IS. Van ser dos cursos que van anar molt bé, i al acabar va dir que volia estudiar “Química Ambiental” Una nova disciplina que complementava molt bé amb la que acabava d’estudiar. Perfecte va fer la Química, va ser un sol curs, bastant intens, però el va treure be, a buscar feina.

Va treballar en una empresa de fumigació, però això de matar insectes no li va agradar, va treballar a Sal Costa, una empresa molt antiga, amb instal·lacions molt antigues i bastant brut en general; tampoc li va agradar; va trobar nova feina en una empresa de Vilanova i la Geltrú que fan làser, aquí si li va agradar; passat un temps va trobar que en aquella empresa no hi veia futur per a ella i va dir que volia fer la carrera universitària de Medi Ambient.
Va buscar diferents Universitats i la que més li va interessar va ser la Universitat de Girona. Cap a Girona falta gent. Va buscar un lloc per viure, un pis d’estudiants, pels diners de moment no tenia cap problema, tenia dos anys d’atur que li cobrien les despeses bàsiques del dia a dia.

Al cap d’un any li van oferir una feina en un bar “va de vins”. Un lloc elegant i refinat que treballaven de 18h fins a mitjanit. Les classes a la Universitat eren pels matins; millor impossible. I així va seguir fins acabar els estudis universitaris.

Feia poc temps que estava a Girona, en Jaume i jo vam anar un dia a visitar-la; la vaig veure tant ben instal·lada que al marxar vaig comentar amb en Jaume “aquesta ja no torna”. I així mateix ha sigut.

Ha treballat sempre amb feines relacionades amb els estudis cursats; fins que un dia va veure un anunci de la feina que veritablement li agradava i volia, s’hi va presentar i li van donar la feina, una feina provisional d’Inspectora Sanitària. Ja li van dir que la plaça fixa cal guanyar-la per oposicions.

Han passat alguns anys i per fi poc abans de Nadal surt la convocatòria per les oposicions; el mes de Novembre. La Isabel s’hi presenta, i queda el número 1 de la llista. Amb aquest meravellós resultat… la plaça fixa ha sigut per ella. També cal dir que no li han regalat res, la IS s’ho ha treballat ha estudiat molt i ha guanyat. Moltes Felicitats Petitona. La meva Petitona que ha crescut, és responsable i fa la feina molt ben feta. Estic molt contenta IS. Estic orgullosa dels teus èxits i dels nois també, tots han sabut obrir-se un camí a la vida. Cosa molt important en aquest mon tant competitiu que s’ha creat.

La IS fa un temps va trobar un noi el Miki, molt maco, sembla que s’entenen, s’estimen, es respecten i volen formar una família; estan esperant el primer fillet, ja sabem que serà un nen , benvingut sia. Ens ha fet molta il·lusió a tots. La més menuda de la família és la Berta i el juliol en farà 18, imagineu-vos la il·lusió que ens fa a tots un nou menut entre nosaltres.

Mare