De fa bastants anys que celebrem el Nadal a casa. Però aquest any la situació ha canviat molt. Per començar no tenim casa, be això no vol dir que vivim al carrer¡¡¡¡¡¡ No!!!!!! Estem en una residència que és una casa molt gran, una casa comunitària.

Aquest any ho hem fet amb dos torns. El 24 ens vam trobar la Isabel i el Miki, el Gabi, Ingrid, Jan, Berta, Clàudia i en Jaume i jo al Prado per dinar. Ens vam asseure a taula i la IS, va dir de fer un joc; “un joc?, abans de dinar? -Si- Va repartir uns paperets doblegats per cada u, amb una condició; que els llegim tots a l’hora. Al desplegar els papers ens vam quedar… a en Jaume i a mi deia “tindràs un net” i als altres el grau de familiaritat que els correspon. La sorpresa va ser molt gran; Una gran alegria va aparèixer en els nostres rostres i tot seguit es van aixecar tots per felicitar als nous pares. Molts anys enrere vaig desitjar que la IS tingués fills, però ara ja havia perdut les esperances.

També penso que fins ara no te una parella estable. La relació amb el Miki, m’agrada la veig bé. Només em queda desitjar que tot vagi molt be.

Anna Maria