Fa vent; més aviat fresc; el cel força ennuvolat tot i que no amenaça pluja. Demano la moto i surto al carrer. Destí: El Passeig. El mar. El Mar està mogut però no exagerat, a la ratlla de l’horitzó tot el que els meus ull poden veure hi ha una ratlla de colors molt pàl·lids que em recorden l’arc de St. Martí, però en sentit horitzontal. Que bonic ! ! ! Podria passar hores mirant el mar, sempre igual i canviant constantment. Les onades que s’acosten fins la sorra de la platja, fent una salutació i ràpidament marxen per deixar pas a les que venen darrera. En un no parar d’anar i venir. Tot un espectacle.
Gràcies a la vida, gràcies a la natura per tanta bellesa.
Una altre cosa que em fascina és el foc. Encara que de manera
diferent. La dansa que fan les flames … El foc el trobo destructiu, però útil per la vida dels homes, ens dona escalfor