Quan ja tenim més passat que futur… Cal prendre decisions valentes i encertades. En Jaume i jo ens hem fet grans, molt grans, massa grans. Estem molt vulnerables, molt febles, quan no cau un, cau l’altre, el dia té moltes hores i una ajuda de tres hores al mati no ens soluciona el problema. La decisió ha sigut difícil, molt difícil, però ha sigut necessària. Una “Residència” -una Resi que?- Al llarg de la nostra vida preveiem moltes coses; però això d’anar a una residència… Mai.!!!! I quan els fills ho plantegen amb aquella naturalitat, és una impressió molt forta.

28 Agost 2024

Avui comencem una nova vida. Ingressem a una Residencia. La millor residència de Sitges. Mai m’ho hagués imaginat. Un lloc bonic, és un apartament, una habitació amb habitació, quarto de bany i un espai que en podríem dir menjador, amb televisió una taula on hi esmorzem, nevera, pica, microones, i un petit foc elèctric que no fem servir mai.. Estem bé. Els fills ens visiten sovint, ens cuiden molt, es preocupen molt per nosaltres… que més podem demanar? Només gràcies puc donar, nomes gràcies puc donar.