Que és la Felicitat?

Imagino la Felicitat com una gran cosa, dificil d’explicar. Un gran viatge?, Una vivenda molt bonica? Riquesa? Una festa?

Aquesta tarda, com moltes altres tardes, he sortit. Fa tanta calor a casa… Cap a les 19 hores agafo la moto i vaig fins al passeig. Vora mar sempre fa una mica de ventet i torno a casa fresqueta. Sempre trobo alguna persona coneguda que em saluda, em parla, i em distreu de les meves cabories. M’agrada.

Avui m’ha semblat veure la Felicitat¡ T’ho pots creure?

Estava pel passeig; cinc o sis nens petis d’uns quatre o cinc anys jugaven i corrien esvalotadament. Un noi jove, amb una galleda i un canut feia bombolles de savó. Però en feia moltes; els nens corrien i cridaven empaitant les bombolles, impossibles d’agafar. Són tant lleugeres…El més sorprenent les cares somrients de les criatures. Les seves exprecions; tant espontànies; tant naturals; tantb sinceres. Són molt bonics els infants.

Sense quasi adonar-me, he avançat amb la moto i m’he trobat voltada de nens i bombolles com si fos un més de la colla.,

Ja veus quina ximpleria. Han sigut uns moments màgics plens de Felicitat. Un bonic record que ha quedat gravat en el meu recent passat. Una anecdota per recordar quan venen aquells moments tristos. Em calen recolrs com aquest per superar alguna depreció no deitjada. Potser la Felicitat és això?! Clar. No cal donar-hi més voltes.