“Fill” és un ésser que Déu ens va deixar per fer un curs intensiu de com estimar a algú més que a nosaltres mateixos,

de com canviar els nostres pitjors defectes per donar-los els millors exemples i de nosaltres aprenguin a tenir coratge.

Si, això es ser mare o pare, és el millor acte de coratge que algú pot tenir, perquè es exposar-se a tot tipus de dolor,

principalment de la incertesa d’estar actuant correctament i de la por de perdre una cosa tant estimada. Perdre?

com? No és nostre? Era només un prestec… El prestec més preuat i meravellós, ja que són nostres només mentre no

poden defensar-se per ells mateixos, després pertanyen a la vida, al destí i a les seves propies families.

Que Déu beneeixi sempre els nostres fills, perquè a nosaltres ja ens va beneir amb ells