Era molt petit encara quan amb goig la meva mare una Palma em va comprar;

i, afanyosa i satisfeta, agafat de la maneta

entre altre mainadeta, a l’esglesia em va portar.

Vaig aixecar-la lleugera entre aquella primavera de llorers i rams florits;

després la mare em contava, mentre al balcó la lligava,

que a les bruixes espantava amb els seus grills beneïts!

Aquella Palma estimada les pluges l’han destrossada;

ja no en queda ni el record;

la meva mare amorosa que va lligar-la gelosa,

també el somni etern reposa; pobre mare! també ha mort.

Per això, al veure com s’afanya una mare, que acompanya

amb la palma el seu fillet, me’n recordo d’aquell dia,

de la mare que em volia, de la Palma que tenia …

de quan era petitet.

–Antoni Bori i Fontestà

24 març 2024 Diumenge de Ra