“Us anuncio una gran joia”

Penjat en les estrelles ja pressentiem aquella nit el misteri.

Tot el món estava embaumat de pessebre.

Pels rierols l’aigua en caure feia una remor flonja semblant

a l’inci d’una pregaria colectiva.

Tota la naturalesa esperava, i ara s’aguntava el respir.

Havia ja vist tanta bellugadissa d’àngels baixant a la terra !

I arrivá el moment, el gran moment, el començ d’aquell “avui” nadalenc

que aturava els segles i partia en dos la història dels homes.

“Vinc a anunciar-vos una gran Joia”

I vora els pastors, ran de les cledes, sense saber-ho ens hi trobem tots,

ben apretats, portant a les mans els feixos de les angunies

i sentint com es confon la nostra veu amb el cant de pau dels àngels.

“Ens ha nascut un Infant”!

Entretant al cel ja no hi quedaven etrelles, totes brillaven en els ulls dels homes

que ploraven de joia no sabent que respondre a les paraules de l’àngel.

(Del llibre “Ens ha nascut un Infant” de Mossen Josep Mª, Aragonès i Rebollar)