Quan la Bellesa es desperta, obre les portes del dia.

Quan la Bellesa s’adorm, encén els estels al cel.

Quan la Bellesa passa, els nuvols ho saben, i, vestits d’or i de porpra,

la segueuixen magestuosos via enllà, fins al carro de l’aurora…

Quan la Bellesa s’atura, brota tot un camp de flors,

la poesia es desvetlla i canta cants de ventura.

Quan la Bellesa sonmia, somnien tots els poetes.

Quan la Bellesa plora, tremolen totes les ànimes.

Quan la Bellesa resa, calla l’home, calla el vent,

callen les veus de la selva; sentreobren els finestrals de la gloria

i s’agenollen els àngels.

Bloc d’Anna-Maria